Ir al contenido principal

El paper de l'escola

L'escola com: preservadora i transmissora de l'herència, com a ferramenta per al desenvolupament i com a ferramenta de transformació cultural

L’escola com a preservadora i transmissora de l’herència cultural, l’escola com a ferramenta per al desenvolupament de l’individu i l’escola com a ferramenta per a la transformació de la cultura.


Tenint en compte que, per l’herència cultural i la tradició clàssica, els costums i l’ètica són cosa de la família; mostra que, l’adaptació social tampoc és cosa de l’escola. Contraresta amb l’escola com a instrument que, ajuda al desenvolupament personal de l’individu; mostra l’escola com a compensadora de les desigualtats d’origen.
Referent a l’escola com a transformació de la cultura, destaca la important funció social i la exigència que te de respondre a les necessitats de la societat. L’educació té la funció de transformar la societat i així el mateix ordre social.


“Concebuda l’escola com una institució específicament configurada per desenvolupar el procés de socialització de les noves generacions, la seua funció apareix netament conservadora: garantir la reproducció social i cultural com requisit per a la supervivència mateixa de la societat” 
A. Pérez.


L’escola utilitza diversos mecanismes de SOCIALITZACÍO com per exemple: la selecció i organització dels contingut,  l’organització de les tasques, de l’espai i el temps, les formes de valoració, etcètera. D’igual manera, aquest procés de socialització té contradiccions com a espai d’interacció que és. L’escola té interessos enfrontats pels espais de relativa autonomia que pot desequilibrar la tendència conservadora, es segueixen requerint valors com la disciplina, submissió i estandardització i al mateix temps es demanda la capacitat de treball autònom. Altra contradicció  entre una societat que requereix per al seu funcionament polític i social la participació activa i responsable de tots els ciutadans considerats de dret com igual, i eixa mateixa societat que a l’esfera econòmica vol una actitud submisa i disciplinada de la majoria de la població.

L’escola té diferents funcions, una d’elles és la reproductora, la qual es recolza en el coneixement públic per a provocar coneixement privat en cada un dels/les alumnes. Aquesta funció exigeix d’ella i dels qui en ella treballen i que formen el caràcter reproductor de la mateix institució, així com els continguts que transmet i exerceix sobre cadascun dels que conviuen en ella.
La funció educadora en la societat es concreta en: el desenvolupament de la funció compensadora i en provocar i facilitar la reconstrucció dels coneixements, disposicions i pautes de conducta que el xiquet assimila en la seua vida paral·lela i anterior a l’escola.
La funció compensadora, aleshores, suposa una escola comprensiva i comuna, amb diversitat pedagògica per atendre les diferències d’origen, les dificultats socials o personals.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola (1931-1936) El 14 d'abril de 1931 es proclamava la Segona República Espanyola en un ambient d'eufòria. Alfons XIII havia abandonat el país i semblava arribat el moment perquè la república arreglés tot allò que la monarquia, durant la dictadura de Primo de Rivera inclosa, no havia pogut solucionar. La història de la Segona República espanyola es divideix en quatre fases :   ⇨ Govern provisional (1931) , format per grups amb ideologies i punts de vista molt diferents, com conservadors i partits republicans.  ⇨Bienni Reformador (1931-1933) , amb Manuel Azaña a càrrec de la direcció d'un govern d'aliança entre republicans d'esquerra i socialistes, va iniciar moltes reformes en un període molt breu.  ⇨Bienni Negre (1933-1936) . En aquestes eleccions, es van veure uns resultats amb una clara tendència cap a la dreta, i va existir un cert equilibri entre les grans forces polítiques. Van triomfar el Partit Radical d...

23 d'abril- Dia Internacional del Llibre

La celebració d'aquesta data es pot trobar a principis del segle XX. A tota Espanya es feren activitats literàries i la història del llibre es va fer festiva. Hui en dia, a tot el món e celebra el dia internacional del llibre el 23 d'abril. El 23 d'abril de 1616 va morir Cervantes, Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega. Al mateix temps, també un 23 d'abril van nàixer -o morir- altres escriptors eminents, com per exemple Josep Pla o Manuel Mejía. És per aquest motiu que, aquesta data tan simbòlica per a la literatura universal va ser escollida per la UNESCO per rendir homenatge mundial al llibre, i els/les seus/es autors/es, i al mateix temps, animar a la població, en particular a la més jove, a descobrir el plaer de la lectura , així com respectar la contribució dels/ de les creadors/es al progrés social i cultural. És interessant mencionar que, la idea original de la celebració del Dia del Llibre va nàixer a Catalunya, de l'escriptor valencià Vicent Clavel...