Ir al contenido principal

El paper de l'escola

L'escola com: preservadora i transmissora de l'herència, com a ferramenta per al desenvolupament i com a ferramenta de transformació cultural

L’escola com a preservadora i transmissora de l’herència cultural, l’escola com a ferramenta per al desenvolupament de l’individu i l’escola com a ferramenta per a la transformació de la cultura.


Tenint en compte que, per l’herència cultural i la tradició clàssica, els costums i l’ètica són cosa de la família; mostra que, l’adaptació social tampoc és cosa de l’escola. Contraresta amb l’escola com a instrument que, ajuda al desenvolupament personal de l’individu; mostra l’escola com a compensadora de les desigualtats d’origen.
Referent a l’escola com a transformació de la cultura, destaca la important funció social i la exigència que te de respondre a les necessitats de la societat. L’educació té la funció de transformar la societat i així el mateix ordre social.


“Concebuda l’escola com una institució específicament configurada per desenvolupar el procés de socialització de les noves generacions, la seua funció apareix netament conservadora: garantir la reproducció social i cultural com requisit per a la supervivència mateixa de la societat” 
A. Pérez.


L’escola utilitza diversos mecanismes de SOCIALITZACÍO com per exemple: la selecció i organització dels contingut,  l’organització de les tasques, de l’espai i el temps, les formes de valoració, etcètera. D’igual manera, aquest procés de socialització té contradiccions com a espai d’interacció que és. L’escola té interessos enfrontats pels espais de relativa autonomia que pot desequilibrar la tendència conservadora, es segueixen requerint valors com la disciplina, submissió i estandardització i al mateix temps es demanda la capacitat de treball autònom. Altra contradicció  entre una societat que requereix per al seu funcionament polític i social la participació activa i responsable de tots els ciutadans considerats de dret com igual, i eixa mateixa societat que a l’esfera econòmica vol una actitud submisa i disciplinada de la majoria de la població.

L’escola té diferents funcions, una d’elles és la reproductora, la qual es recolza en el coneixement públic per a provocar coneixement privat en cada un dels/les alumnes. Aquesta funció exigeix d’ella i dels qui en ella treballen i que formen el caràcter reproductor de la mateix institució, així com els continguts que transmet i exerceix sobre cadascun dels que conviuen en ella.
La funció educadora en la societat es concreta en: el desenvolupament de la funció compensadora i en provocar i facilitar la reconstrucció dels coneixements, disposicions i pautes de conducta que el xiquet assimila en la seua vida paral·lela i anterior a l’escola.
La funció compensadora, aleshores, suposa una escola comprensiva i comuna, amb diversitat pedagògica per atendre les diferències d’origen, les dificultats socials o personals.

Comentarios

Entradas populares de este blog

2 de Maig- Dia Internacional contra l'Assetjament Escolar

El 2 de maig, Dia internacional contra l'assetjament escolar, el Departament d'Educació proposa als centres educatius realitzar alguna activitat relacionada amb aquesta problemàtica. L'assetjament afecta milions d'infants i joves a les escoles d'arreu del món, per això la UNESCO va reconèixer, aquest dia, amb l'objectiu de conscienciar a tota la població. Un de cada tres xiquets reconeix que en la seua classe existeixen situacions d'assetjament escolar, una situació que el 97,7% dels alumnes ja veu com un tipus de maltractament, segons les enquetes realitzades a alumnes i professors que han participat en programes de prevenció del "bullying l'any passat". Els insults i les agressions físiques són les formes més habituals d'assetjament, al voltant del 85% en tots dos casos, seguides de les diferents maneres de pressió psicològica que pateix el 33,7% de les víctimes. Els xiquets percebuts d'alguna manera com diferents són més pro...

Competències educatives i el Treball Social

Té el treball social competències educatives? En aquesta sessió del professor Carles Monclus s'ha dut a terme de manera dinàmica, ja que per grups hem buscat en la pàgina web de la Universitat de València, el programa d'estudis del grau de Treball Social, i dins d'ell, buscar quines competències del Treball Social són educatives, per a posteriorment posar-les en comú amb la resta de la classe. Juntament amb els/les nostres companys/es s'ha arribat a la conclusió de què, dins de les competències bàsiques del Treball Social, fer que "l'alumnat puga transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat" té un caràcter educatiu. En respecte a les competències generals, té un caràcter educatiu "la capacitat per a ajudar les persones perquè siguen capces de manifestar les necessitats, punts de vista i circumstàncies". I per últim, dins de les competències específiques, ...

La participació

La participació, un dret de tota la ciutadania. La participació és un dret fonamental recollit a la Constitució. A l'article 23, dins del Tutor Primer, trobem "Els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics, elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal". Aquesta es podria definir com alguna cosa que forma part d'alguna cosa i és una acció o efecte de participar. En canvi, la participació social és participar en l'àmbit de la societat, aquesta tracta de donar un valor en si mateixa; és un mitjà i no un fi; és un dret fonamental; una condició per generar el canvi social; una responsabilitat ciutadana i una forma de legitimar la democràcia. Per altra banda, ens trobem els diferents nivells de participació: La informació , que suposaria el primer escaló i condició necessària prèvia. L'opinió , on les persones construïm un discurs col·lectiu al voltant de la nostra realitat. La consulta , on es produeix un intercanvi entre el...