Educació Social

Al llarg de les dues sessions d'aquesta setmana el professor Carles Monclus ens va fer seguir reflexionant sobre els projectes educatius de ciutat. El professor ens va plantejar la diferència entre citat educativa i ciutat educadora. Acabàrem fent aquesta diferenciació dient que la ciutat educativa es referia a que com ja tenen uns conceptes o uns valors establerts, simplement ho aboquen a la gent i en canvi la ciutat educadora el que pretén és que el ciutadans ells mateixos transformen aquesta realitat. Al llarg de la classe també es va posar molt d'èmfasi en la tasca que hauríem de desenvolupar els Treballadors Socials a l'hora d'utilitzar ferramentes que en un principi no estaven destinades a fer un procés educatiu. La finalitat de les actuacions socials d'eixa ciutat educadora seria fer canvis a la vida de la gent i que la qualitat de vida d'aquestes persones milloren i que aquestes persones tot i que no tinguen els mateixos recursos, puguen viure amb la m

Té el treball social competències educatives? En aquesta sessió del professor Carles Monclus s'ha dut a terme de manera dinàmica, ja que per grups hem buscat en la pàgina web de la Universitat de València, el programa d'estudis del grau de Treball Social, i dins d'ell, buscar quines competències del Treball Social són educatives, per a posteriorment posar-les en comú amb la resta de la classe. Juntament amb els/les nostres companys/es s'ha arribat a la conclusió de què, dins de les competències bàsiques del Treball Social, fer que "l'alumnat puga transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat" té un caràcter educatiu. En respecte a les competències generals, té un caràcter educatiu "la capacitat per a ajudar les persones perquè siguen capces de manifestar les necessitats, punts de vista i circumstàncies". I per últim, dins de les competències específiques,

Aprenem o memoritzem? Aquesta sessió ha sigut una sessió debat sobre el llibre "Pedagogia del Oprimido" de l'autor Paulo Freire l'any 1968. A aquesta sessió ens hem col·locat en cercle per poder dur a terme el debat, i així poder veure'ns la cara millor i fer més dinàmica la interacció entre la classe. Una vegada llegida la lectura a casa, s'havia d'elegir una frase que per algun motiu, ens resultara interessant per a posteriorment poder comentar-la a classe. Al capítol llegit de llibre s'ha pogut fer una reflexió sobre el concepte erroni educació per part d'alguns/es professionals de l'educació, sent el resultat la concepció de què l'alumnat és un objecte passiu sense cap tipus de coneixement, com a conseqüència d'un sistema educatiu que obté resultats quantitatius, aquest concepte també és conegut com "Educació Bancària". D'altra banda, al text també apareix una reflexió sobre quina és la manera

INTERVENCIÓ O ACCIÓ? No existeix neutralitat. Els professionals sempre actuen des d'un determinat model teòric i ideològic. Trobem que darrere de qualsevol intervenció hi ha un model i un paradigma. MODELS D'INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA. A la classe d'avui, junt amb les companyes hem de comentar els diferents models d'intervenció educativa, que després hem comentat tots junts a classe. ➨ Com a caritat , el primer que pensem tots és la relació amb la religió. Entenem com a caritat la relació que es produeix entre les persones necessitades i les persones    acomodades. El subjecte és variat, ja que poden ser descrits com pobres, deficients, malalts, orfes... Es podria dir que la caritat crea dependència.  El model és assistencial, ja que una part de la població que li sobren recursos  el transfereix a altra part que li'n manquen, és a dir, és una acció voluntària. Les motivacions que trobem dins de la intervenció de caritat són:         - Ideal

Frankenstein Educador, de l'autor Philippe Meirieu. La darrera sessió de la lectura es va centrar en què educar no és impulsar l'aprenentatge a l'alumnat,  sinó que cal deixar que l'alumnat treballe i tinga l'oportunitat de construir nous sabers a partir de la seua autonomia. Avui, es comenta a classe la segona part de la lectura "A Mitad de Recorrido: Por una Verdadera "revolución copernica" en Pedagogía". La Revolució Copernica en pedagogia que proposa Philippe Meirieu, al seu llibre, és que deu canviar la concepció d'educació com a fàbrica, com és la que proposa el doctor Frankenstein. L'educació ha de centrar-se en la relació entre subjecte i el món humà en què es troba. La seua funció és permetre construir-se a si mateixa com a un "subjecte del món". L'autor proposa set exigències per a què es puga realitzar una verdadera Revolució Copernica, i aquestes han sigut les idees que s'han comentat a classe.

No questionar la realitat Després de veure un vídeo a classe, podem afirmar que, l'educació Coreana requereix molt d'esforç i sacrifici, tant per a l'alumnat com per als pares. Aquests dediquen més de 19 hores diàries als estudis, no deixen lloc a l'oci ni temps lliure; les 5 hores restants les dediquen al descans. Des de menuts els eduquen per a que s'esforcen al màxim sempre, per a ser els millors i així poder tindre millor futur laboral que els altres. Inculquen la competitivitat posant pressió en ells. Tot açò, acaba reflectint-se en què, és un dels sistemes que millors resultats acadèmics obté; però d'igual manera produeix un gran nombres de suïcidis anuals tant de xiquets com d'adolescents a causa  de la pressió que aquest comporta.

L'escola com: preservadora i transmissora de l'herència, com a ferramenta per al desenvolupament i com a ferramenta de transformació cultural L’escola com a preservadora i transmissora de l’herència cultural, l’escola com a ferramenta per al desenvolupament de l’individu i l’escola com a ferramenta per a la transformació de la cultura. Tenint en compte que, per l ’herència cultural i la tradició clàssica, els costums i l’ètica són cosa de la família; mostra que, l’adaptació social tampoc és cosa de l’escola. Contraresta amb l’escola com a instrument que, ajuda al desenvolupament personal de l’individu; mostra l’escola com a compensadora de les desigualtats d’origen. Referent a l’escola com a transformació de la cultura , destaca la important funció social i la exigència que te de respondre a les necessitats de la societat. L’educació té la funció de transformar la societat i així el mateix ordre social. “Concebuda l’escola com una institució específicament

Frankenstein Educador "Frankenstein o el mito de la Educación como Fabricación" Aquesta sessió, fou una sessió de debat sobre la lectura del text "Frankenstein Educador" de Phillipe Meireu (1988) Per a dur a terme el debat, ens col·locarem en un cercle, d'aquesta manrea tots podíem veure a tots, per a així, poder interactuar millor L'activitat consistia en, després d'haver-se llegit cada u el text a casa, haver buscar alguna frase que, per alguna raó ens haja resultat interessant o haja cridat l'atenció; ja siga perquè ens haguera agradat, desagradat, per estar d'acord o en desacord. D'aquesta manera adonar.-se que, no per a tots és important el materix o trobem els mateixos significats, a l'igual que, poden haver-hi coses que altres s'han adonat i nosaltres no. En el fragment del text llegit, podem observar diverses paradoxes de l'educació. Cal destacar la necessitat de ser educat per altre i

Què és l'educació? Per a iniciar aquesta reflexió "El xicotet salvatge" és una pel·lícula que narra la història real d'un xiquet que es va criar en el bosc. Víctor, no coneixia cap norma social i les seues preocupacions es basaven en satisfer les seues necessitats més bàsiques. Durant l'hivern de 1798 va ser trobat i estudiat pel metge Jean-Marc- Gaspard   Itard  qui es va encarregar de la seua educació. L'ésser humà és considerat com un ésser incomplet, amb gran capacitat d'aprenentatge i amb una gran necessitat de rebre educació, és per això que al llarg de la pel·lícula es qüestiona al menor com a ésser humà, ja que al llarg de la seua vida no ha rebut cap mena d'educació. L'educació té diverses accepcions, és considerat com un procés complex i dinàmic determinat per la manera d'entendre a les persones, món i creences. És qualsevol acte o experiència que té un efecte formatiu en la ment, el caràcter o capacitat física d'u