La intervenció socioeducativa.

INTERVENCIÓ O ACCIÓ?

No existeix neutralitat. Els professionals sempre actuen des d'un determinat model teòric i ideològic.

Trobem que darrere de qualsevol intervenció hi ha un model i un paradigma.

MODELS D'INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA.

A la classe d'avui, junt amb les companyes hem de comentar els diferents models d'intervenció educativa, que després hem comentat tots junts a classe.

➨ Com a caritat, el primer que pensem tots és la relació amb la religió.
Entenem com a caritat la relació que es produeix entre les persones necessitades i les persones    acomodades. El subjecte és variat, ja que poden ser descrits com pobres, deficients, malalts, orfes...
Es podria dir que la caritat crea dependència. 

El model és assistencial, ja que una part de la població que li sobren recursos  el transfereix a altra part que li'n manquen, és a dir, és una acció voluntària.

Les motivacions que trobem dins de la intervenció de caritat són:

       - Ideal sentimental de compassió.
       - Ideal de prestigi social pel fet de posseir i atendre a qui no té.
       - Ideal de salvació fonamentat en creences religioses.

➨ Seguidament trobem el model de justícia social. El primer que ens ve a la ment amb aquest model és que totes les persones tenen drets socials.

L'Estat té l'obligació d'atendre als pobres, als necessitats, als proletaris..., ja que és una qüestió de justícia social i no de caritat.

En aquest model d'intervenció trobem l'objectiu de garantir la cohesió social. A més d'accions assistencials es posen en marxa accions educatives, formatives...

➨ Finalment trobem la inclusió social.

Hi ha moltes vegades en les quals hi ha una societat desintegrada amb una sèrie de persones que no compten, que es troben fora i sense possibilitat d'accés, de connexió amb la vida social.

Amb la inclusió social es tracta de proporcionar els recursos necessaris per a vincular a les persones a les diferents xarxes de relacions de tota mena que estructuren la vida social.

La intervenció socioeducativa pretén ser normalitzada, i això vol dir que es dirigeix a tota la població i no sols a la que es troba en situació de necessitat.

       
Cal destacar molt la diferència entre justícia social i inclusió social.

En la inclusió veiem la pertinença. És a dir, en la justícia social actuaríem sobre les persones que estan patint el problema, i en inclusió s'actua amb la societat.

En la justícia social, a les persones que li donen un sostre és perquè tenen el dret a tindre un sostre. Si actuem des de la inclusió el que faríem seria sensibilitzar a la societat, perquè encara que s'ajude a les persones, si hi ha gent que no heu accepta, la gent seguirà sent exclosa. És a dir, quan es parla d'inclusió s'ha de fer veure a la societat el problema que hi ha.

PARADIGMES EN CIÈNCIES SOCIALS.

Trobem tres tipus de paradigmes en ciències socials com són el tecnològic o positivista; interpretatiu o hermenèutic i el dialèctic o crític.

➟ Tecnològic o positivista.

Plantejament que naix a finals del segle XVIII, i a principis del XIX. Es confia plenament que la ciència pot explicar totalment la realitat, hi ha una fe optimista en el poder del coneixement per poder així resoldre els grans problemes.

Les ciències socials és el mateix que les ciències naturals en aquest paradigma, ja que els conceptes, objectius i mètodes de les ciències naturals són aplicables a les ciències socials . El que es tracta és analitzar i actuar en conseqüència. 

El professional de l'educació és un tècnic que aplica allò que han prescrit els teòrics.

Trobem que les tècniques s'apliquen en funció d'uns objectius que sí que tenen valors, però com les tècniques són científiques, no estan carregades de valors.

Finalment cal dir que en aquest paradigma trobem que els mitjans en educació sempre vénen carregats de juís de valor perquè incorporen actituds cap a les persones.

➟ Interpretatiu o hermenèutic.

La realitat social es crea i manté a través d'interaccions simbòliques i pautes de comportament que li confereixen un sentit particular, al mateix temps que pluralista.

L'educació representa una opció rellevant en la promoció i el desenvolupament de les interaccions socials. 

Els professionals de l'educació són pràctics, mediadors grupals que interpreten situacions i afavoreixen experiències.     

                                                              ⬇

                      OBJECTIU: desenvolupament personal i col·lectiu.

➠ Dialèctic o crític.

La realitat social es constitueix en la història i és fruit de les tensions i interessos contraposats de les classes socials.

En aquest paradigma es critica la creença positivista en la unitat lògica metodològica de les ciències naturals i socials.

Els professionals de l'educació són actors socials que desvetllen i recreen realitats i generen alternatives.  
                                                                ⬇
  OBJECTIU: emancipació dels individus i les comunitats. Transformació social de la societat.


⇰ Finalment es va realitzar a classe un treball que consistia a buscar en el grau de Treball Social de la Universitat de València quines competències són educatives. Les competències que hem trobat són bàsiques, generals i específiques.