Ir al contenido principal

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola (1931-1936)


El 14 d'abril de 1931 es proclamava la Segona República Espanyola en un ambient d'eufòria. Alfons XIII havia abandonat el país i semblava arribat el moment perquè la república arreglés tot allò que la monarquia, durant la dictadura de Primo de Rivera inclosa, no havia pogut solucionar.




La història de la Segona República espanyola es divideix en quatre fases:  

⇨ Govern provisional (1931), format per grups amb ideologies i punts de vista molt diferents, com conservadors i partits republicans. 

⇨Bienni Reformador (1931-1933), amb Manuel Azaña a càrrec de la direcció d'un govern d'aliança entre republicans d'esquerra i socialistes, va iniciar moltes reformes en un període molt breu. 

⇨Bienni Negre (1933-1936). En aquestes eleccions, es van veure uns resultats amb una clara tendència cap a la dreta, i va existir un cert equilibri entre les grans forces polítiques. Van triomfar el Partit Radical d'Alejandro Lerroux i la CEDA de José María Gil Robles.

⇨Govern del Front Popular (1936). El resultat de les eleccions de febrer de 1936 va ser una sorpresa. El país s'havia dividit en dos tendències similars quant a força: el Front Popular i les dretes. Aquestes eleccions van ser el directe antecedent de la Guerra Civil. 

En cada fase hi va haver oposició i problemes, raó per la qual la República mai va trobar l'estabilitat necessària. La radicalització politicosocial de les dretes i esquerres va anar augmentant fins a arribar al trencament. 

En les eleccions de febrer de 1936, un grup de militars dretans, es van aixecar contra la República i forçaren la Guerra Civil de 1936-1939. Amb aquesta guerra, van derrotar als republicans, i el dia 1 d'abril de 1939 es va posar fi a una Espanya democràtica, republicana i lliure, donant pas a la dictadura franquista. 

Avui, 14 d'abril, es commemora el 88 aniversari de la proclamació de la II República d'Espanya, fet que va constituir drets laborals, impuls de l'educació i la cultura en Espanya, la defensa dels drets de la dona, limitacions al poder de l'oligarquia, dignificació de les condicions de vida en el camp...

És l'ocasió de rendir un homenatge a totes aquelles persones que van defendre la democràcia front el colp d'Estat fascista de 1936.


Comentarios

Entradas populares de este blog

2 de Maig- Dia Internacional contra l'Assetjament Escolar

El 2 de maig, Dia internacional contra l'assetjament escolar, el Departament d'Educació proposa als centres educatius realitzar alguna activitat relacionada amb aquesta problemàtica. L'assetjament afecta milions d'infants i joves a les escoles d'arreu del món, per això la UNESCO va reconèixer, aquest dia, amb l'objectiu de conscienciar a tota la població. Un de cada tres xiquets reconeix que en la seua classe existeixen situacions d'assetjament escolar, una situació que el 97,7% dels alumnes ja veu com un tipus de maltractament, segons les enquetes realitzades a alumnes i professors que han participat en programes de prevenció del "bullying l'any passat". Els insults i les agressions físiques són les formes més habituals d'assetjament, al voltant del 85% en tots dos casos, seguides de les diferents maneres de pressió psicològica que pateix el 33,7% de les víctimes. Els xiquets percebuts d'alguna manera com diferents són més pro...

Competències educatives i el Treball Social

Té el treball social competències educatives? En aquesta sessió del professor Carles Monclus s'ha dut a terme de manera dinàmica, ja que per grups hem buscat en la pàgina web de la Universitat de València, el programa d'estudis del grau de Treball Social, i dins d'ell, buscar quines competències del Treball Social són educatives, per a posteriorment posar-les en comú amb la resta de la classe. Juntament amb els/les nostres companys/es s'ha arribat a la conclusió de què, dins de les competències bàsiques del Treball Social, fer que "l'alumnat puga transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat" té un caràcter educatiu. En respecte a les competències generals, té un caràcter educatiu "la capacitat per a ajudar les persones perquè siguen capces de manifestar les necessitats, punts de vista i circumstàncies". I per últim, dins de les competències específiques, ...

La participació

La participació, un dret de tota la ciutadania. La participació és un dret fonamental recollit a la Constitució. A l'article 23, dins del Tutor Primer, trobem "Els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics, elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal". Aquesta es podria definir com alguna cosa que forma part d'alguna cosa i és una acció o efecte de participar. En canvi, la participació social és participar en l'àmbit de la societat, aquesta tracta de donar un valor en si mateixa; és un mitjà i no un fi; és un dret fonamental; una condició per generar el canvi social; una responsabilitat ciutadana i una forma de legitimar la democràcia. Per altra banda, ens trobem els diferents nivells de participació: La informació , que suposaria el primer escaló i condició necessària prèvia. L'opinió , on les persones construïm un discurs col·lectiu al voltant de la nostra realitat. La consulta , on es produeix un intercanvi entre el...