Ir al contenido principal

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola (1931-1936)


El 14 d'abril de 1931 es proclamava la Segona República Espanyola en un ambient d'eufòria. Alfons XIII havia abandonat el país i semblava arribat el moment perquè la república arreglés tot allò que la monarquia, durant la dictadura de Primo de Rivera inclosa, no havia pogut solucionar.




La història de la Segona República espanyola es divideix en quatre fases:  

⇨ Govern provisional (1931), format per grups amb ideologies i punts de vista molt diferents, com conservadors i partits republicans. 

⇨Bienni Reformador (1931-1933), amb Manuel Azaña a càrrec de la direcció d'un govern d'aliança entre republicans d'esquerra i socialistes, va iniciar moltes reformes en un període molt breu. 

⇨Bienni Negre (1933-1936). En aquestes eleccions, es van veure uns resultats amb una clara tendència cap a la dreta, i va existir un cert equilibri entre les grans forces polítiques. Van triomfar el Partit Radical d'Alejandro Lerroux i la CEDA de José María Gil Robles.

⇨Govern del Front Popular (1936). El resultat de les eleccions de febrer de 1936 va ser una sorpresa. El país s'havia dividit en dos tendències similars quant a força: el Front Popular i les dretes. Aquestes eleccions van ser el directe antecedent de la Guerra Civil. 

En cada fase hi va haver oposició i problemes, raó per la qual la República mai va trobar l'estabilitat necessària. La radicalització politicosocial de les dretes i esquerres va anar augmentant fins a arribar al trencament. 

En les eleccions de febrer de 1936, un grup de militars dretans, es van aixecar contra la República i forçaren la Guerra Civil de 1936-1939. Amb aquesta guerra, van derrotar als republicans, i el dia 1 d'abril de 1939 es va posar fi a una Espanya democràtica, republicana i lliure, donant pas a la dictadura franquista. 

Avui, 14 d'abril, es commemora el 88 aniversari de la proclamació de la II República d'Espanya, fet que va constituir drets laborals, impuls de l'educació i la cultura en Espanya, la defensa dels drets de la dona, limitacions al poder de l'oligarquia, dignificació de les condicions de vida en el camp...

És l'ocasió de rendir un homenatge a totes aquelles persones que van defendre la democràcia front el colp d'Estat fascista de 1936.


Comentarios

Entradas populares de este blog

8 de Març, si nosaltres parem, el món s'atura!

Per tú, per nosaltres, per totes! El dia d'avui milions de dones vam ser les protagonistes de tot l'espai públic de ciutats com València, Madrid, Barcelona, Bilbao i totes les cuitats de l'estat Espanyol. Milers de dones varen eixir al carrer per un procés de lluita per a la igualtat entre homes i dones, que es ve construint des de fa molts anys, per aconseguir una societat igualitària, i totalment lliures. Lluitem i cridem alt, deixant ben clar que no anem a tolerar ni un pas enrere en els drets conquistats per les dones; que no anem a permetre el patriarcat; que no permetrem més assassinats i violència masclista sense resposta. Ara és el moment.

L'educació i el sistema educatiu

Què és l'educació? Per a iniciar aquesta reflexió "El xicotet salvatge" és una pel·lícula que narra la història real d'un xiquet que es va criar en el bosc. Víctor, no coneixia cap norma social i les seues preocupacions es basaven en satisfer les seues necessitats més bàsiques. Durant l'hivern de 1798 va ser trobat i estudiat pel metge Jean-Marc- Gaspard   Itard  qui es va encarregar de la seua educació. L'ésser humà és considerat com un ésser incomplet, amb gran capacitat d'aprenentatge i amb una gran necessitat de rebre educació, és per això que al llarg de la pel·lícula es qüestiona al menor com a ésser humà, ja que al llarg de la seua vida no ha rebut cap mena d'educació. L'educació té diverses accepcions, és considerat com un procés complex i dinàmic determinat per la manera d'entendre a les persones, món i creences. És qualsevol acte o experiència que té un efecte formatiu en la ment, el caràcter o capacitat física d'u

2 de Maig- Dia Internacional contra l'Assetjament Escolar

El 2 de maig, Dia internacional contra l'assetjament escolar, el Departament d'Educació proposa als centres educatius realitzar alguna activitat relacionada amb aquesta problemàtica. L'assetjament afecta milions d'infants i joves a les escoles d'arreu del món, per això la UNESCO va reconèixer, aquest dia, amb l'objectiu de conscienciar a tota la població. Un de cada tres xiquets reconeix que en la seua classe existeixen situacions d'assetjament escolar, una situació que el 97,7% dels alumnes ja veu com un tipus de maltractament, segons les enquetes realitzades a alumnes i professors que han participat en programes de prevenció del "bullying l'any passat". Els insults i les agressions físiques són les formes més habituals d'assetjament, al voltant del 85% en tots dos casos, seguides de les diferents maneres de pressió psicològica que pateix el 33,7% de les víctimes. Els xiquets percebuts d'alguna manera com diferents són més pro