Ir al contenido principal

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola (1931-1936)


El 14 d'abril de 1931 es proclamava la Segona República Espanyola en un ambient d'eufòria. Alfons XIII havia abandonat el país i semblava arribat el moment perquè la república arreglés tot allò que la monarquia, durant la dictadura de Primo de Rivera inclosa, no havia pogut solucionar.




La història de la Segona República espanyola es divideix en quatre fases:  

⇨ Govern provisional (1931), format per grups amb ideologies i punts de vista molt diferents, com conservadors i partits republicans. 

⇨Bienni Reformador (1931-1933), amb Manuel Azaña a càrrec de la direcció d'un govern d'aliança entre republicans d'esquerra i socialistes, va iniciar moltes reformes en un període molt breu. 

⇨Bienni Negre (1933-1936). En aquestes eleccions, es van veure uns resultats amb una clara tendència cap a la dreta, i va existir un cert equilibri entre les grans forces polítiques. Van triomfar el Partit Radical d'Alejandro Lerroux i la CEDA de José María Gil Robles.

⇨Govern del Front Popular (1936). El resultat de les eleccions de febrer de 1936 va ser una sorpresa. El país s'havia dividit en dos tendències similars quant a força: el Front Popular i les dretes. Aquestes eleccions van ser el directe antecedent de la Guerra Civil. 

En cada fase hi va haver oposició i problemes, raó per la qual la República mai va trobar l'estabilitat necessària. La radicalització politicosocial de les dretes i esquerres va anar augmentant fins a arribar al trencament. 

En les eleccions de febrer de 1936, un grup de militars dretans, es van aixecar contra la República i forçaren la Guerra Civil de 1936-1939. Amb aquesta guerra, van derrotar als republicans, i el dia 1 d'abril de 1939 es va posar fi a una Espanya democràtica, republicana i lliure, donant pas a la dictadura franquista. 

Avui, 14 d'abril, es commemora el 88 aniversari de la proclamació de la II República d'Espanya, fet que va constituir drets laborals, impuls de l'educació i la cultura en Espanya, la defensa dels drets de la dona, limitacions al poder de l'oligarquia, dignificació de les condicions de vida en el camp...

És l'ocasió de rendir un homenatge a totes aquelles persones que van defendre la democràcia front el colp d'Estat fascista de 1936.


Comentarios

Entradas populares de este blog

17 de maig- Dia Internacional contra l'Homofòbia, la Tansfòbia i la Bifòbia

El 17 de maig es celebra el Dia Internacional contra la Homofòbia i la Transfòbia per a commemorar l'eliminació de l'homoexualitat de la llista d'enfermetats mentals per part de l'Organització Mundial de la Salud (OMS). Aquest fet va tindr elloc el 17 de maig de 1990. L'objectiu d'aquesta celebració és el de coordinar les accions per a denunciar la discriminació que reben algunes persones homosexuals, lesbianes, bisexuals i transexuals, i perquè els seus drets puguen avançar. El Dia Internacional contra l'Homofòbia i la Transfòbia es va idear en 2004, i després d'un any de campanya es va celebrar per primera vegada l'any 2005.  És interessant mencionar que van participar més de 40 països en tot el món, amb activitats militants LGBT, que varen ser cobertes pels mitjans de comunicació. La discriminació basada en l'orientació sexual i en la identitat de gènere no està oficialment reconeguda pels Estats membres de les Nacions unides mal...

Frankenstein Educador, primera part

Frankenstein Educador "Frankenstein o el mito de la Educación como Fabricación" Aquesta sessió, fou una sessió de debat sobre la lectura del text "Frankenstein Educador" de Phillipe Meireu (1988) Per a dur a terme el debat, ens col·locarem en un cercle, d'aquesta manrea tots podíem veure a tots, per a així, poder interactuar millor L'activitat consistia en, després d'haver-se llegit cada u el text a casa, haver buscar alguna frase que, per alguna raó ens haja resultat interessant o haja cridat l'atenció; ja siga perquè ens haguera agradat, desagradat, per estar d'acord o en desacord. D'aquesta manera adonar.-se que, no per a tots és important el materix o trobem els mateixos significats, a l'igual que, poden haver-hi coses que altres s'han adonat i nosaltres no. En el fragment del text llegit, podem observar diverses paradoxes de l'educació. Cal destacar la necessitat de ser educat per altre i ...

El paper de l'escola

L'escola com: preservadora i transmissora de l'herència, com a ferramenta per al desenvolupament i com a ferramenta de transformació cultural L’escola com a preservadora i transmissora de l’herència cultural, l’escola com a ferramenta per al desenvolupament de l’individu i l’escola com a ferramenta per a la transformació de la cultura. Tenint en compte que, per l ’herència cultural i la tradició clàssica, els costums i l’ètica són cosa de la família; mostra que, l’adaptació social tampoc és cosa de l’escola. Contraresta amb l’escola com a instrument que, ajuda al desenvolupament personal de l’individu; mostra l’escola com a compensadora de les desigualtats d’origen. Referent a l’escola com a transformació de la cultura , destaca la important funció social i la exigència que te de respondre a les necessitats de la societat. L’educació té la funció de transformar la societat i així el mateix ordre social. “Concebuda l’escola com una institució específicament...