Pedagogía del oprimido

Aprenem o memoritzem?

Aquesta sessió ha sigut una sessió debat sobre el llibre "Pedagogia del Oprimido" de l'autor Paulo Freire l'any 1968.

A aquesta sessió ens hem col·locat en cercle per poder dur a terme el debat, i així poder veure'ns la cara millor i fer més dinàmica la interacció entre la classe.

Una vegada llegida la lectura a casa, s'havia d'elegir una frase que per algun motiu, ens resultara interessant per a posteriorment poder comentar-la a classe.

Al capítol llegit de llibre s'ha pogut fer una reflexió sobre el concepte erroni educació per part d'alguns/es professionals de l'educació, sent el resultat la concepció de què l'alumnat és un objecte passiu sense cap tipus de coneixement, com a conseqüència d'un sistema educatiu que obté resultats quantitatius, aquest concepte també és conegut com "Educació Bancària".

D'altra banda, al text també apareix una reflexió sobre quina és la manera correcta o incorrecta d'educar des d'un punt de vista subjectiu, arribant a la conclusió de què es premia la memorització mecànica i es qüestiona qui defineix qui és l'educador/a i "l'educando".

A aquest capítol, l'autor menciona que som educats sols per a memoritzar, sense tindre l'oportunitat de triar allò aprés i sense fer reflexió sobre ell, sent així subjectes passius, deixant de banda l'aprenentatge significatiu, és a dir, connectar allò que s'ha aprés amb allò que ja es sap. 

Tot açò comporta a:

1. l'educador/a és sempre qui educa; "l'educando" qui és educat/ada.
2. l'educador/a és qui sap; "els/les educandos" són qui no sap.
3. l'educador/a és qui pensa, el subjecte del procés; "els/les educandos" són els objectes pensats.
4. l'educador/a és qui parla; "els/les educandos" qui escolten dòcilment.
5. l'educador/a és qui disciplina; "els/les educandos els disciplinats.
6. l'educador/a és qui opta i prescriu la seua opció; "els/les educandos" qui segueixen la prescripció.
7. l'educador/a és qui actua; "els/les educandos" són aquelles persones que tenen la il·lusió de què actuen, en l'actuació de l'educador/a.
8. l'educador/a és qui escull el contingut programàtic; "els/les educandos", a qui mai escolta, s'acomoden a ell/a.
9. l'educador/a identifica l'autoritat del saber amb la  seua autoritat funcional, la que oposa antagònicament a la llibertat de els/les educandos. Són aquests/es qui deuen adaptar-se a les determinacions d'aquell/a.
10. finalment, l'educador/a és el subjecte del procés; "els/les educandos, sols objectes.

Després d'haver comentat amb la resta de la classe aquests punts, s'ha arribat a la conclusió de què hi ha una necessitat de transformació per poder arribar a la participació de l'alumnat, arribant al dilema de si les persones s'han d'integrar o construir el seu propi món.

D'aquesta manera, és necessari saber la realitat en la qual vivim per poder canviar-la, i per poder fer-ho s'ha de ser conscient dels problemes, és a dir, acompanyar, en lloc de dirigir. Si el canvi social no es construeix des de baix (canvi de mentalitat), no és un canvi real.

La concepció que té l'educació bancària fa que les persones es sentiguen incompletes, igual que l'educació, açò es podria complementar amb la següent cita: "no hay que ser tolerante con el intolerante".

S'ha fet menció de què en una societat tolerant, no caldria la integració, ja que els humans tenim un sentiment de voler aprendre per millorar, no per sobreviure.

És a dir, tenim un sentit de la raó, ens desenvolupem dins d'una societat, i en aquesta el sistema educatiu ens limita, sense poder reflexionar, tot i que l'ésser humà necessita educació.

Per a Freire, els tanatos són aquelles persones que tenen anul·lada la creativitat, i els eros aquelles persones que tenen motivació, creativitat, arribant a la idea de què l'educació bancària, el tipus d'educació que critica, crea tanatos.

Cal  mencionar que, s'ha arribat a la conclusió de què per poder alliberar a les persones, s'ha de fer a través de moviments revolucionaris que pretenen canviar l'educació sense la participació de la resta.

-Ariadna Landete Doñate-