Competències educatives i el Treball Social

Té el treball social competències educatives?

En aquesta sessió del professor Carles Monclus s'ha dut a terme de manera dinàmica, ja que per grups hem buscat en la pàgina web de la Universitat de València, el programa d'estudis del grau de Treball Social, i dins d'ell, buscar quines competències del Treball Social són educatives, per a posteriorment posar-les en comú amb la resta de la classe.

Juntament amb els/les nostres companys/es s'ha arribat a la conclusió de què, dins de les competències bàsiques del Treball Social, fer que "l'alumnat puga transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat" té un caràcter educatiu.

En respecte a les competències generals, té un caràcter educatiu "la capacitat per a ajudar les persones perquè siguen capces de manifestar les necessitats, punts de vista i circumstàncies".

I per últim, dins de les competències específiques, s'ha conclòs que tenen un caràcter educatiu les següents: "capacitat per a intervenir amb persones, famílies, grups, organitzacions i comunitats per ajudar-los a prendre decisions ben fonamentades sobre les seues necessitats, circumstàncies, riscos, opcions preferents i recursos"; "capacitat per promoure el creixement, desenvolupament i independència de les persones, identificant les oportunitats per formar i crear grups, utilitzant la programació i les dinàmiques de grups per al creixement personal i l'enfortiment de les habilitats de relació interpersonal"; "capacitat per a treballar amb els comportaments que representen un risc per a les persones, grups i comunitats, identificant i avaluant les situacions i circumstàncies que configuren aquest comportament i elaborant estratègies de modificació dels mateixos" i; "capacitat per a potenciar les persones, famílies, grups i comunitats a fi que siguen capaços de resoldre les situacions en què es troben.

Posteriorment, el professor ens ha introduït la nova Llei de Serveis Socials Inclusius de la Comunitat Valenciana, ja que conté programes educatius. Entre aquests programes es poden trobar programes educatius dirigits a la prevenció, a la promoció de l'autonomia i desenvolupament personal, a la inclusió, ja que és necessari per a dur a terme projectes educatius, i des d'una perspectiva comunitària, el foment de la participació.

Finalment, s'ha explicat el moviment de "ciutat educadora", entenent-se com a idea de responsabilitat educativa compartida i d'educació que va més enllà d'una situació educativa concreta, en el qual l'espai de la ciutat és un espai per a educar, és a dir, el conjunt de la ciutat implica educació. L'objectiu d'aquest moviment és que la juventut socialitze i compartisca coneixements per poder aprendre de la ciutat i poder conèixer el seu entorn. Cal mencionar que, hi ha un intercanvi internacional de programes educatius. Alguns dels seus exemples podrien ser visitar un museu, anar al parc o inclús anar al gimnàs o un jardí, sent aquests punts de trobada que possibiliten compartir espai amb altres.

També és important nomenar que hi ha dos circumstàncies en la idea de ciutat educadora: per un costat, la tradició històrica de la ciutat com a punt de trobada, microcosmos social on la convivència i la gestió esdevé intervinguda per l'educació, i per l'altre costat, la voluntat explícita de la ciutat d'esdevenir educadora.

Per a acabar, per grups hem elegit quatre experiències de ciutat educadora de tots els continents a través de la pàgina de Asociación Internacional de Ciudades Educadoras. Els enllaços elegits pel nostre grup són els següents:

• Àfrica: Lokossa, Benín. " Adji" i "Vê": uns jocs que formen per a la vida".
• Amèrica: Sao Carlos, Brassil. "Universitat Oberta de la Tercera Edat".
• Àssia-Pacífic: Gwangju. República de Corea. "Programa Internacional d'intercanvi de pràctiques en drets humans".
• Europa: Tampere, Finlàndia. "Vesprades Actives (Harrastava iltapäivä)".

També pensem que és important comentar que València, és una ciutat educadora que aposta pel desenvolupament d’accions en el marc de la seua participació en  l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, descrites en la seua  carta, i en  l’Associació dels xiquets i de les xiquetes, de la qual l’Ajuntament de València forma part des de juny de 2016: Liderada pel pensador i psicopedagog italià Francesco Tonucci, basa els seus principis en dos eixos per a fomentar l’autonomia dels nostres xicotets i xicotetes: la mobilitat en llibertat i la participació

-Ariadna Landete Doñate-