Ir al contenido principal

Frankenstein Educador, segona part

Frankenstein Educador, de l'autor Philippe Meirieu.


La darrera sessió de la lectura es va centrar en què educar no és impulsar l'aprenentatge a l'alumnat,  sinó que cal deixar que l'alumnat treballe i tinga l'oportunitat de construir nous sabers a partir de la seua autonomia.


Avui, es comenta a classe la segona part de la lectura "A Mitad de Recorrido: Por una Verdadera "revolución copernica" en Pedagogía".


La Revolució Copernica en pedagogia que proposa Philippe Meirieu, al seu llibre, és que deu canviar la concepció d'educació com a fàbrica, com és la que proposa el doctor Frankenstein. L'educació ha de centrar-se en la relació entre subjecte i el món humà en què es troba. La seua funció és permetre construir-se a si mateixa com a un "subjecte del món".

L'autor proposa set exigències per a què es puga realitzar una verdadera Revolució Copernica, i aquestes han sigut les idees que s'han comentat a classe.

La primera en la qual se centra , és que no es tracta de fabricar a un ésser que haja de satisfer tots els nostres gustos, sinó que els xiquets i xiquetes han de ser lliures per a realitzar el que ells vulguen.

La segona consisteix a reconèixer que una persona no pot ser modelada a gust de ningú, no com a educador pots imposar a aquest alumne una cosa q
ue potser no ha arribat a ser. És inevitable i saludable que es puguen resistir a aquells que els volen "fabricar".

La tercera és acceptar que la transmissió de sabers i coneixements no es realitza mai d'un mode mecànic i no es pot concebre en forma d'una duplicació d'idèntics com la que va implícita en moltes formes d'aprenentatge.

La quarta a la qual fa referència consisteix a constatar que ningú pot posar-se en el lloc de l'altre, i que tot aprenentatge suposa una decisió personal del qual aprèn. Cal ser conscient que et trobes educant a una persona i que pot ser no heu accepte, hi ha una part rebel i ho has d'assumir.

La quinta, és la de no confondre el no-poder de l'educador en el qual fa a la decisió d'aprendre i el poder que té sobre les condicions que possibiliten aquesta condició. Hi ha un poder del professorat sobre les coses i quines condicions ha de tindre una persona per seguir un aprenentatge. Sobre la persona no pots actuar, però tens la responsabilitat d'actuar sobre les condicions que envolten a la persona.

La sexta consisteix en l'autonomia dels alumnes. Com diu el text ningú mai és del tot autònom, i que aquesta autonomia s'adquireix en el curs de tota educació, cada vegada que una persona s'apropia d'un saber i el comença a fer seu, heu reutilitza pel seu compte i heu reinverteix en altra part.

Per últim, es troba assumir la lleugeresa de la pedagogia.

La conclusió que dóna aquesta lectura és que una persona com a educadora, està formant persones i no objectes, les quals tenen característiques, sentiments, habilitats i també defectes. L'objectiu de l'educador ha de ser desenvolupar al màxim cada una de les característiques dels alumnes.


Comentarios

Entradas populares de este blog

2 de Maig- Dia Internacional contra l'Assetjament Escolar

El 2 de maig, Dia internacional contra l'assetjament escolar, el Departament d'Educació proposa als centres educatius realitzar alguna activitat relacionada amb aquesta problemàtica. L'assetjament afecta milions d'infants i joves a les escoles d'arreu del món, per això la UNESCO va reconèixer, aquest dia, amb l'objectiu de conscienciar a tota la població. Un de cada tres xiquets reconeix que en la seua classe existeixen situacions d'assetjament escolar, una situació que el 97,7% dels alumnes ja veu com un tipus de maltractament, segons les enquetes realitzades a alumnes i professors que han participat en programes de prevenció del "bullying l'any passat". Els insults i les agressions físiques són les formes més habituals d'assetjament, al voltant del 85% en tots dos casos, seguides de les diferents maneres de pressió psicològica que pateix el 33,7% de les víctimes. Els xiquets percebuts d'alguna manera com diferents són més pro...

Competències educatives i el Treball Social

Té el treball social competències educatives? En aquesta sessió del professor Carles Monclus s'ha dut a terme de manera dinàmica, ja que per grups hem buscat en la pàgina web de la Universitat de València, el programa d'estudis del grau de Treball Social, i dins d'ell, buscar quines competències del Treball Social són educatives, per a posteriorment posar-les en comú amb la resta de la classe. Juntament amb els/les nostres companys/es s'ha arribat a la conclusió de què, dins de les competències bàsiques del Treball Social, fer que "l'alumnat puga transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat" té un caràcter educatiu. En respecte a les competències generals, té un caràcter educatiu "la capacitat per a ajudar les persones perquè siguen capces de manifestar les necessitats, punts de vista i circumstàncies". I per últim, dins de les competències específiques, ...

La participació

La participació, un dret de tota la ciutadania. La participació és un dret fonamental recollit a la Constitució. A l'article 23, dins del Tutor Primer, trobem "Els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics, elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal". Aquesta es podria definir com alguna cosa que forma part d'alguna cosa i és una acció o efecte de participar. En canvi, la participació social és participar en l'àmbit de la societat, aquesta tracta de donar un valor en si mateixa; és un mitjà i no un fi; és un dret fonamental; una condició per generar el canvi social; una responsabilitat ciutadana i una forma de legitimar la democràcia. Per altra banda, ens trobem els diferents nivells de participació: La informació , que suposaria el primer escaló i condició necessària prèvia. L'opinió , on les persones construïm un discurs col·lectiu al voltant de la nostra realitat. La consulta , on es produeix un intercanvi entre el...