Ir al contenido principal

Frankenstein Educador, segona part

Frankenstein Educador, de l'autor Philippe Meirieu.


La darrera sessió de la lectura es va centrar en què educar no és impulsar l'aprenentatge a l'alumnat,  sinó que cal deixar que l'alumnat treballe i tinga l'oportunitat de construir nous sabers a partir de la seua autonomia.


Avui, es comenta a classe la segona part de la lectura "A Mitad de Recorrido: Por una Verdadera "revolución copernica" en Pedagogía".


La Revolució Copernica en pedagogia que proposa Philippe Meirieu, al seu llibre, és que deu canviar la concepció d'educació com a fàbrica, com és la que proposa el doctor Frankenstein. L'educació ha de centrar-se en la relació entre subjecte i el món humà en què es troba. La seua funció és permetre construir-se a si mateixa com a un "subjecte del món".

L'autor proposa set exigències per a què es puga realitzar una verdadera Revolució Copernica, i aquestes han sigut les idees que s'han comentat a classe.

La primera en la qual se centra , és que no es tracta de fabricar a un ésser que haja de satisfer tots els nostres gustos, sinó que els xiquets i xiquetes han de ser lliures per a realitzar el que ells vulguen.

La segona consisteix a reconèixer que una persona no pot ser modelada a gust de ningú, no com a educador pots imposar a aquest alumne una cosa q
ue potser no ha arribat a ser. És inevitable i saludable que es puguen resistir a aquells que els volen "fabricar".

La tercera és acceptar que la transmissió de sabers i coneixements no es realitza mai d'un mode mecànic i no es pot concebre en forma d'una duplicació d'idèntics com la que va implícita en moltes formes d'aprenentatge.

La quarta a la qual fa referència consisteix a constatar que ningú pot posar-se en el lloc de l'altre, i que tot aprenentatge suposa una decisió personal del qual aprèn. Cal ser conscient que et trobes educant a una persona i que pot ser no heu accepte, hi ha una part rebel i ho has d'assumir.

La quinta, és la de no confondre el no-poder de l'educador en el qual fa a la decisió d'aprendre i el poder que té sobre les condicions que possibiliten aquesta condició. Hi ha un poder del professorat sobre les coses i quines condicions ha de tindre una persona per seguir un aprenentatge. Sobre la persona no pots actuar, però tens la responsabilitat d'actuar sobre les condicions que envolten a la persona.

La sexta consisteix en l'autonomia dels alumnes. Com diu el text ningú mai és del tot autònom, i que aquesta autonomia s'adquireix en el curs de tota educació, cada vegada que una persona s'apropia d'un saber i el comença a fer seu, heu reutilitza pel seu compte i heu reinverteix en altra part.

Per últim, es troba assumir la lleugeresa de la pedagogia.

La conclusió que dóna aquesta lectura és que una persona com a educadora, està formant persones i no objectes, les quals tenen característiques, sentiments, habilitats i també defectes. L'objectiu de l'educador ha de ser desenvolupar al màxim cada una de les característiques dels alumnes.


Comentarios

Entradas populares de este blog

Educació Social: Intervenció Socioeducativa

Presentació Eduació Social L'inici del Segon Quadrimestre es presenta amb la incorporació de noves assignatures al nostre currículum acadèmic, la presentació de la matèria Educació Social suposa un punt d'inflexió en la idea que estàvem construint sobre la nostra futura professió. Carles  Monclús  va presentar el passat 31 de gener aquesta assignatura com una eina fonamental per al desenvolupament de les intervencions socials. El contingut d'aquesta ens permetrà adquirir diversos coneixements sobre l'estructura de l'educació, el desenvolupament de les intervencions socioeducatives, els programes, la metodologia... amb l'objectiu de crear professionals capacitats per a fer front a les problemàtiques i necessitats de la població. En aquesta primera classe, el professor va elaborar un joc amb l'objectiu de mostrar la importància de l'ensenyament en qualsevol àmbit de la vida. Consistia a explicar-li a un company un joc en el qual únicament es po...

Realització d'un projecte

El projecte El treball final de l’assignatura d’Educació social: intervenció educativa, compren un projecte, i per a poder dur-lo a terme de la manera correcta, a la classe d’avui aprenem com es pot portar a terme.  Existeixen diferents definicions de projecte, la que proposa Carles Monclús és “Document previ públic que comunica quina és l’acció/intervenció que es pretén fer, i que serveix d’element per   a l’avaluació”. El projecte suposa una acció sobre un determinat text o territori que té un nivell de concreció i durada determinades i amb uns valors ètics, educatius i filosòfics que els sustenten. El nivell de concreció suposa el pas del pla a l’acció, en el que existeix un esquema per a dur a terme el projecte. Primerament es troba el pla, suposa grans línies directius d’intervenció, la missió general on s’inclou diversos temes o aspectes. Posteriorment, els programes, son les posteriors concrecions del pla, aplicant en un aspecte en concret, per sectors...

2 de Maig- Dia Internacional contra l'Assetjament Escolar

El 2 de maig, Dia internacional contra l'assetjament escolar, el Departament d'Educació proposa als centres educatius realitzar alguna activitat relacionada amb aquesta problemàtica. L'assetjament afecta milions d'infants i joves a les escoles d'arreu del món, per això la UNESCO va reconèixer, aquest dia, amb l'objectiu de conscienciar a tota la població. Un de cada tres xiquets reconeix que en la seua classe existeixen situacions d'assetjament escolar, una situació que el 97,7% dels alumnes ja veu com un tipus de maltractament, segons les enquetes realitzades a alumnes i professors que han participat en programes de prevenció del "bullying l'any passat". Els insults i les agressions físiques són les formes més habituals d'assetjament, al voltant del 85% en tots dos casos, seguides de les diferents maneres de pressió psicològica que pateix el 33,7% de les víctimes. Els xiquets percebuts d'alguna manera com diferents són més pro...