Frankenstein Educador, segona part

Frankenstein Educador, de l'autor Philippe Meirieu.

La darrera sessió de la lectura es va centrar en què educar no és impulsar l'aprenentatge a l'alumnat,  sinó que cal deixar que l'alumnat treballe i tinga l'oportunitat de construir nous sabers a partir de la seua autonomia.

Avui, es comenta a classe la segona part de la lectura "A Mitad de Recorrido: Por una Verdadera "revolución copernica" en Pedagogía".

La Revolució Copernica en pedagogia que proposa Philippe Meirieu, al seu llibre, és que deu canviar la concepció d'educació com a fàbrica, com és la que proposa el doctor Frankenstein. L'educació ha de centrar-se en la relació entre subjecte i el món humà en què es troba. La seua funció és permetre construir-se a si mateixa com a un "subjecte del món".

L'autor proposa set exigències per a què es puga realitzar una verdadera Revolució Copernica, i aquestes han sigut les idees que s'han comentat a classe.

→ La primera en la qual se centra , és que no es tracta de fabricar a un ésser que haja de satisfer tots els nostres gustos, sinó que els xiquets i xiquetes han de ser lliures per a realitzar el que ells vulguen.

→ La segona consisteix a reconèixer que una persona no pot ser modelada a gust de ningú, no com a educador pots imposar a aquest alumne una cosa q
ue potser no ha arribat a ser. És inevitable i saludable que es puguen resistir a aquells que els volen "fabricar".

→ La tercera és acceptar que la transmissió de sabers i coneixements no es realitza mai d'un mode mecànic i no es pot concebre en forma d'una duplicació d'idèntics com la que va implícita en moltes formes d'aprenentatge.

→ La quarta a la qual fa referència consisteix a constatar que ningú pot posar-se en el lloc de l'altre, i que tot aprenentatge suposa una decisió personal del qual aprèn. Cal ser conscient que et trobes educant a una persona i que pot ser no heu accepte, hi ha una part rebel i ho has d'assumir.

→ La quinta, és la de no confondre el no-poder de l'educador en el qual fa a la decisió d'aprendre i el poder que té sobre les condicions que possibiliten aquesta condició. Hi ha un poder del professorat sobre les coses i quines condicions ha de tindre una persona per seguir un aprenentatge. Sobre la persona no pots actuar, però tens la responsabilitat d'actuar sobre les condicions que envolten a la persona.

→ La sexta consisteix en l'autonomia dels alumnes. Com diu el text ningú mai és del tot autònom, i que aquesta autonomia s'adquireix en el curs de tota educació, cada vegada que una persona s'apropia d'un saber i el comença a fer seu, heu reutilitza pel seu compte i heu reinverteix en altra part.

→ Per últim, es troba assumir la lleugeresa de la pedagogia.

La conclusió que dóna aquesta lectura és que una persona com a educadora, està formant persones i no objectes, les quals tenen característiques, sentiments, habilitats i també defectes. L'objectiu de l'educador ha de ser desenvolupar al màxim cada una de les característiques dels alumnes.