Ir al contenido principal

Projectes i elaboració d'aquestos.


Al llarg de les dues sessions d'aquesta setmana el professor Carles Monclus ens va fer seguir reflexionant sobre els projectes educatius de ciutat. El professor ens va plantejar la diferència entre citat educativa i ciutat educadora. Acabàrem fent aquesta diferenciació dient que la ciutat educativa es referia a que com ja tenen uns conceptes o uns valors establerts, simplement ho aboquen a la gent i en canvi la ciutat educadora el que pretén és que el ciutadans ells mateixos transformen aquesta realitat.
Al llarg de la classe també es va posar molt d'èmfasi en la tasca que hauríem de desenvolupar els Treballadors Socials a l'hora d'utilitzar ferramentes que en un principi no estaven destinades a fer un procés educatiu. La finalitat de les actuacions socials d'eixa ciutat educadora seria fer canvis a la vida de la gent i que la qualitat de vida d'aquestes persones milloren i que aquestes persones tot i que no tinguen els mateixos recursos, puguen viure amb la major plenitud possible i aquesta seria la major semblança amb el Treball Social.
En definitiva, aquest plantejament de ciutat educadora, d'alguna manera intenta posar tota la ciutat al servei de les persones.

Després de comentar alguns d'aquestos aspectes, passàrem a comentar alguns dels projectes que dies anteriors havíem buscat:

Primer Cristian David ens va presentar un projecte nomenat Semilleros Infantiles. Aquest projecte es porta a cap a Medellín (Colòmbia) i aquest, busca la participació dels xiquets i jóvens de col·lectius que no tenen molta participació en el que te a vore en el desenvolupament de les ciutats per a així crear com un cercle social en el que es puguen moure i a banda ajudar al desenvolupament de la ciutat.
Els objectius d'aquest projecte eren fonamentalment tres:
1. Aconseguir majors nivells de participació
 ciutadana activa en la població de xiquets
 i jóvens de la ciutat.
2. Desenvolupar capacitats associades als
 comportaments individuals i socials que
 fomenten una participació efectiva en la
vida ciutada i democràtica.
3. Empoderar a la ciutadania i deixar instal·lat
 com un bé permanent en les comunitats
 intervingudes el model formatiiu desenvolupat.




Després Neus ens va explicar un projecte que es desenvolupava en un hospital d'Andong on segons un vídeo que ja veiérem a classe, ací la educació és molt important, llavor aquest projecte pretén que els xiquets que per qüestió de salut estan a l'hospital, tinguen les mateixes oportunitats. Aquestos tallers estan enfocats a totes les persones que estan a l'hospital es a dir tant per a xiquets com per als pares d'aquestos, etc.

La importància d'aquest projecte és que
 no soles és inicitativa de l'hospital,
 sino també de l'Ajuntament.











Més tard  Marta Pacios  ens comentà el projecte de Biblioteca Verde un projecte desenvolupat en A Corunya que intenta fomentar una sesibilització de la ciutadania a través de pràctiques de sostenibilitat i respecte a la naturalesa. Marta, ens va comentar els punts forts i els dèbils i les propostes de futur que tenien.

Els punts forts eren:
1. En cada edició de la esperiència creix la demanda de participació en els tallers, fins el punt d'esgotar-se les places en el mateix dia en que s'obri la inscripció.
2.La fidelització del públic als tallers i xarrades que es realitzen mensualment en cada una de les biblioteques.
3. Augment notable del préstec de materials relacionats amb el tema.
4. La participació en la comunitat virtual del Grup de Biblioteca verd a augmentat.

Els punts dèbils, residien en  que encara no és un programa reacional.

I les propostes de futur que es feien en aquest projecte eren:
1.Desenvolupar més pràctiques internes sostenibles.
2. Aconseguir que el públic assistent participe en el diseny i la gestió del programa.
3. Continuar realitzant accions relacionades amb aquest tema amb la fi de generar un vertader debat per produir un coneixement crític entre els assistents

Aquestos són alguns dels projectes dels molts que es presentaren a classe, hem elegit aquestos perquè ens han semblat molt interessants. A banda, afegir que es va crear un debat molt interessant a classe a partir d'un projecte on s'instaurava la tecnologia a les aules i el debat va consistir en si sí o no tecnologia a classe i la majoria coincidirem en que teconologia a les aules sí, però amb moderació.



Al final de la segona sessió, Carles va començar a explicar el principi d'allò que haurem de tindre en compte quan comencem a elaborar el projecte.
Ens va explicar la importància del diagnòstic social i de que aquest estiga ben fet i que aquest era el moment previ a la intervenció o l'actuació. Aquest moment previ donaria lloc a la planificació o a la programació, la planificació és en un sentit molt més ampli, es a dir, no es concreten activitats una per una i en la programació, seria tot molt més concret i tot estaria nugat de principi a fi.
També ens va explicar que quan avaluem un projecte, estem oferint dades per al que seria un nou diagnòstic per això l'avaluació també tindria molta importància.

A banda d'açò ens va explicar la necessitat d'escollir primerament el context instucional sobre el que anem a treballar, es a dir fer l'anàlisi del context i per a poder elaborar aquest anàlisi, Carles ens va dir que feien falta tres coses:
1. Unes persones concretes.
2. Que aquestes visquen en un determinat territori.
3. El context institucional.
Aquesta última seria la idea fonamental i des de la que començaríem a treballar.

Després, ens juntàrem per grups i vàrem fer una pluja d'idees basant-nos tant en experiències personals, com en les pràctiques per tal d'elegir el que seria el nostre projecte.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Educació Social: Intervenció Socioeducativa

Presentació Eduació Social L'inici del Segon Quadrimestre es presenta amb la incorporació de noves assignatures al nostre currículum acadèmic, la presentació de la matèria Educació Social suposa un punt d'inflexió en la idea que estàvem construint sobre la nostra futura professió. Carles  Monclús  va presentar el passat 31 de gener aquesta assignatura com una eina fonamental per al desenvolupament de les intervencions socials. El contingut d'aquesta ens permetrà adquirir diversos coneixements sobre l'estructura de l'educació, el desenvolupament de les intervencions socioeducatives, els programes, la metodologia... amb l'objectiu de crear professionals capacitats per a fer front a les problemàtiques i necessitats de la població. En aquesta primera classe, el professor va elaborar un joc amb l'objectiu de mostrar la importància de l'ensenyament en qualsevol àmbit de la vida. Consistia a explicar-li a un company un joc en el qual únicament es po...

Realització d'un projecte

El projecte El treball final de l’assignatura d’Educació social: intervenció educativa, compren un projecte, i per a poder dur-lo a terme de la manera correcta, a la classe d’avui aprenem com es pot portar a terme.  Existeixen diferents definicions de projecte, la que proposa Carles Monclús és “Document previ públic que comunica quina és l’acció/intervenció que es pretén fer, i que serveix d’element per   a l’avaluació”. El projecte suposa una acció sobre un determinat text o territori que té un nivell de concreció i durada determinades i amb uns valors ètics, educatius i filosòfics que els sustenten. El nivell de concreció suposa el pas del pla a l’acció, en el que existeix un esquema per a dur a terme el projecte. Primerament es troba el pla, suposa grans línies directius d’intervenció, la missió general on s’inclou diversos temes o aspectes. Posteriorment, els programes, son les posteriors concrecions del pla, aplicant en un aspecte en concret, per sectors...

2 de Maig- Dia Internacional contra l'Assetjament Escolar

El 2 de maig, Dia internacional contra l'assetjament escolar, el Departament d'Educació proposa als centres educatius realitzar alguna activitat relacionada amb aquesta problemàtica. L'assetjament afecta milions d'infants i joves a les escoles d'arreu del món, per això la UNESCO va reconèixer, aquest dia, amb l'objectiu de conscienciar a tota la població. Un de cada tres xiquets reconeix que en la seua classe existeixen situacions d'assetjament escolar, una situació que el 97,7% dels alumnes ja veu com un tipus de maltractament, segons les enquetes realitzades a alumnes i professors que han participat en programes de prevenció del "bullying l'any passat". Els insults i les agressions físiques són les formes més habituals d'assetjament, al voltant del 85% en tots dos casos, seguides de les diferents maneres de pressió psicològica que pateix el 33,7% de les víctimes. Els xiquets percebuts d'alguna manera com diferents són més pro...