El dia 8 d'Abril, vam tindre una xarrada de l'assignatura de Models del Treball Social. Aquesta xarrada tractava dels progressos en el desenvolupament comunitari mitjançant el teixit social dels barris a València.
En aquesta xarrada, van intervindre varies associacions com Jarit, l'associació del barri d'Orriols, el de Campanar i altres.
La primera en intervindre va ser Maika, que pertanyia a l'associació del barri d'Oriiols. Ella ens va explicar que la seva associació era benèfica, ells no cobraven per la seva tasca i que aquesta va prendre importància quan Rita Barberà va decidir que volia tirar el col·legi públic del barri d'Orriols. Aquesta ssociació va lluitar per a que açò no passara i va lluitar per allò que era de i per a tots i fonamentalment l'educació ja que açò permetia que la gent seguira formant-se i lluitant.
Se'ns va explicar també que al principi en aquesta associació, soles podien participar els caps de família i que la importància de la lluita per eixe col·legi no residia simplement en que fora públic, sino també en que el col·legi Miguel Hernández, va ser el primer amb línea en Valencià.
Per eixes raons i altres, es decií fer una unió "contra" Rita.
Aquest barri també es va trobar amb que molts joves havien mort per culpa de la droga i que per a combàtrela, van decidir fer una lliga d'esports on hi hauria un equip soles de drogadictes, promocionant així una visibilització d'aquest col·lectiu i una acceptació i formació cap a ells.
A banda, per a promocionar també una educació en una ltre àmbit, moltes dones, venien una revista que feien elles mateixes on es parlava fonamentalment de sexualitat ja que era una tema on es patia molta desinformació.
Després de Maika, va intervindre Gizel, de Jarit, una associació que es dedica fonamentalment als migrants.
El barri on elles estaven treballant, era un barri on residien famílies Valencianes però que donat el preu de les vivendes, les persones que tenien poc accés a aquesta, anaren plenant poc a poc aquest barri, aquestes persones fonamentalment eren migrants.
Poc a poc la població que residia anteriorment en aquest barri, va anar adoptant actituds cada vegada més racistes pels canvis que s'havien donat als barris.
El problema que es trobaren es que grans empresaris es dedicaren a comprar aquestes cases per tal de poder alquilar-les a un preu molt més barat, produint així la gentrificació.
Jarit, per a intervindre es va basar fonamentalment en treballar quatre arees:
1. L'acció social, que és la part més assistencial.
2. L'educació per al desenvolupament, ja que trobaven una necessitat molt gran de sensibilitzar sobre els problemes globals.
3. Desenvolupament comunitari per tal de donar resposta als problemes del barri.
4.. Cooperaió internacional, treballant així amb entitats en altres països, mostrant-les al barri i solucionant així la majoria de problemes de racisme que tenien.
A partir d'aquestes arees, van proposar quatre projectes:
1. Ruzafa resiste: Aquest projecte es preocupava en la recuperació d'espais públics.
2. A les balconades: Aquest projecte consistia en posar obres d'art als balcons i que aquestes mostraren a la gent la problemàtica que aquesta sofria.
3. Fent Barri. Fent comerç: Aquest projete es basava en que petits comerços es visibilitzaren ja que aquestos estaven desapareguent.
4. Carnaval: Al principi d'aquest projecte, soles participaven persones majoritariament latinoamericanes ja que ací a Espanya, Franco ho va prohibir i aquesta tradició es va perdre però actualment, gràcies a aquest projecte, s'ha aconseguit que hi haja un enfocament multicultural.
Per últim, va intervindre l'associaciño ADEIT. Aquesta associació ens va intentar explicar que ells el que pretenien era defendre el poc que es té quan tot és de tots i basant-se així en "No solo tenemos que decir que somos iguales, nos lo tenemos que creer".
El seu programa es basava en 5 punts.
1. Recolzament mutuu.
2. Alimentació solidaria.
3. L'armari social.
4. Activitats culturals i artístiques.
5. Animació social.
Dins d'aquest programa ens digueren que tot el món podia participar, tot el món menys homes que hagueren tingut alguna vegada denúncies de violència de gènere.
Elles en concret es dedicaven als menors i ens explicaren que un dels majors problemes que aquestos tenien era la Marihuana sintètica ja que començaven desde molt jovens i açò causava inestabilitat en molts sentits, per això en el centre de menos, pretenien que xistira un centre d'inserció sociolaboral, acompanyant-los així en una etapa de desenvolupament molt important de la seva vida i facilitant així moltes coses.
Van concloure la xarrada amb unes frases amb les que a mi també m'agradaria concloure aquesta entrada. Ens van fer reflexionar sobre que la treballadora social tenia una importància reivindicativa brutal i que la educació tant a les escoles com als barris era necessària. Elles recalcaven la importància de recolzament mutuu i de la importància del vincle que així es creava, elles ens van dir que volien ser "Las adultas que queríamos que nos atendiesen a nosotras."
Després d'aquesta xarrada em vaig adonar de que la educació és molt més d'allò que s'ensenya a les aules, la educacio també s'ensenya als barris i a la família, la educació s'aprén vivint. "Solas a ninguna parte, juntas, donde soñemos."
En aquesta xarrada, van intervindre varies associacions com Jarit, l'associació del barri d'Orriols, el de Campanar i altres.
La primera en intervindre va ser Maika, que pertanyia a l'associació del barri d'Oriiols. Ella ens va explicar que la seva associació era benèfica, ells no cobraven per la seva tasca i que aquesta va prendre importància quan Rita Barberà va decidir que volia tirar el col·legi públic del barri d'Orriols. Aquesta ssociació va lluitar per a que açò no passara i va lluitar per allò que era de i per a tots i fonamentalment l'educació ja que açò permetia que la gent seguira formant-se i lluitant.
Se'ns va explicar també que al principi en aquesta associació, soles podien participar els caps de família i que la importància de la lluita per eixe col·legi no residia simplement en que fora públic, sino també en que el col·legi Miguel Hernández, va ser el primer amb línea en Valencià.
Per eixes raons i altres, es decií fer una unió "contra" Rita.
Aquest barri també es va trobar amb que molts joves havien mort per culpa de la droga i que per a combàtrela, van decidir fer una lliga d'esports on hi hauria un equip soles de drogadictes, promocionant així una visibilització d'aquest col·lectiu i una acceptació i formació cap a ells.
A banda, per a promocionar també una educació en una ltre àmbit, moltes dones, venien una revista que feien elles mateixes on es parlava fonamentalment de sexualitat ja que era una tema on es patia molta desinformació.
Després de Maika, va intervindre Gizel, de Jarit, una associació que es dedica fonamentalment als migrants.
El barri on elles estaven treballant, era un barri on residien famílies Valencianes però que donat el preu de les vivendes, les persones que tenien poc accés a aquesta, anaren plenant poc a poc aquest barri, aquestes persones fonamentalment eren migrants.
Poc a poc la població que residia anteriorment en aquest barri, va anar adoptant actituds cada vegada més racistes pels canvis que s'havien donat als barris.
El problema que es trobaren es que grans empresaris es dedicaren a comprar aquestes cases per tal de poder alquilar-les a un preu molt més barat, produint així la gentrificació.
Jarit, per a intervindre es va basar fonamentalment en treballar quatre arees:
1. L'acció social, que és la part més assistencial.
2. L'educació per al desenvolupament, ja que trobaven una necessitat molt gran de sensibilitzar sobre els problemes globals.
3. Desenvolupament comunitari per tal de donar resposta als problemes del barri.
4.. Cooperaió internacional, treballant així amb entitats en altres països, mostrant-les al barri i solucionant així la majoria de problemes de racisme que tenien.
A partir d'aquestes arees, van proposar quatre projectes:
1. Ruzafa resiste: Aquest projecte es preocupava en la recuperació d'espais públics.
2. A les balconades: Aquest projecte consistia en posar obres d'art als balcons i que aquestes mostraren a la gent la problemàtica que aquesta sofria.
3. Fent Barri. Fent comerç: Aquest projete es basava en que petits comerços es visibilitzaren ja que aquestos estaven desapareguent.
4. Carnaval: Al principi d'aquest projecte, soles participaven persones majoritariament latinoamericanes ja que ací a Espanya, Franco ho va prohibir i aquesta tradició es va perdre però actualment, gràcies a aquest projecte, s'ha aconseguit que hi haja un enfocament multicultural.
Per últim, va intervindre l'associaciño ADEIT. Aquesta associació ens va intentar explicar que ells el que pretenien era defendre el poc que es té quan tot és de tots i basant-se així en "No solo tenemos que decir que somos iguales, nos lo tenemos que creer".
El seu programa es basava en 5 punts.
1. Recolzament mutuu.
2. Alimentació solidaria.
3. L'armari social.
4. Activitats culturals i artístiques.
5. Animació social.
Dins d'aquest programa ens digueren que tot el món podia participar, tot el món menys homes que hagueren tingut alguna vegada denúncies de violència de gènere.
Elles en concret es dedicaven als menors i ens explicaren que un dels majors problemes que aquestos tenien era la Marihuana sintètica ja que començaven desde molt jovens i açò causava inestabilitat en molts sentits, per això en el centre de menos, pretenien que xistira un centre d'inserció sociolaboral, acompanyant-los així en una etapa de desenvolupament molt important de la seva vida i facilitant així moltes coses.
Van concloure la xarrada amb unes frases amb les que a mi també m'agradaria concloure aquesta entrada. Ens van fer reflexionar sobre que la treballadora social tenia una importància reivindicativa brutal i que la educació tant a les escoles com als barris era necessària. Elles recalcaven la importància de recolzament mutuu i de la importància del vincle que així es creava, elles ens van dir que volien ser "Las adultas que queríamos que nos atendiesen a nosotras."
Després d'aquesta xarrada em vaig adonar de que la educació és molt més d'allò que s'ensenya a les aules, la educacio també s'ensenya als barris i a la família, la educació s'aprén vivint. "Solas a ninguna parte, juntas, donde soñemos."
Comentarios
Publicar un comentario