Ir al contenido principal

Paelles Universitàries

Les paelles universitàries és un esdeveniment que és porta realitzant més de dues décades entre els universitaris valencians, te com a objectiu la celebració del bon temps i l'arribada dels últims exàmens de curs, però què ha ocorregut en els últims anys?

Des del 2015 les paelles universit+aries han passat a convertir-s'en un dels festivals universitaris més grans d'Europa, deixant de costat la seua finalitar per a convertir-s'en un esdeveniment multitudinari amb finalitats empresarials.





Paelles Universitàries 2019, invisibilització dels problemes.

Durant l'última setmana s'ha canviat la ubicació d'aquest macrofestival, a causa del rebuig del municipi de Montcada per a la celebració d'aquest esdeveniment. L'organització del festival realitza un canvi, i situa el festival en La punta, a tan sols 48h de la seua celebració l'Ajuntament de València comunica que no té els permisos necessaris per a dur a terme l'esdeveniment i comencen a sorgir problemes.

Què suposa la celebració d'aquest esdeveniment?

Si es realitza un comparació entre els aspectes positius i negatius del festival, podríem assenyalar dos aspectes positius; els beneficis per a l'empresa organitzadora i totes aquelles que es veuen influenciades com el transport públic, i l'experiència positiva dels assistents. Quant als aspectes negatius, es podria realitzar una llista interminable:

-Cost econòmic per a l'administració pública: es realitza un desplegament policial d'abundants professionals per a evitar qualsevol incident, tant policies com professionals sanitaris. A més del cost en neteja.

-Cost mediambiental: contaminació acústica, contaminació del medi natural com és l'horta valenciana situada al voltant del Multiespai La punta.

-Cost social: amb el canvi d'ubicació del festival es troben afectades totes les persones que viuen en La punta, deixant de costat els possibles danys i incidents que puguen ocórrer en aquest espai, es invisibilitza les reivindicacions dels ciutadans d'aquesta localitat que porten realitzant des de fa molts anys.


La Punta

És una pedania de la ciutat de València, es troba situada en el districte de Quatre Carreres. 
És considerada una zona de sòl especial de protecció agrícola però en 1994 l'Autoritat Portuària, l'Ajuntament, la Generalitat i la SEPES, entitat pública del Ministeri de Foment decideixen dur a terme un pla d'activitat logística, ZAL en aquesta localitat. Es va reclassificar el sòl com a urbanitzable, la qual cosa convertiria La Punta en un polígon industrial que permetria un major desenvolupament del Port de València, d'aquesta forma va començar una lluita interminable per part dels veïns.
En 2002 cases i alqueries van ser derrocades, i al juny de 2015 el Tribunal Suprem confirma la nul·litat del pla de la ZAL, deixant una localitat destruïda i sense possibilitats.

La realització d'aquesta activitat en La Punta podria considerar-se com una mostra de desatenció per part de l'Administració davant les necessitats i problemàtiques socials, i deixa veure els vertaders interessos d'aquesta









Comentarios

Entradas populares de este blog

2 de Maig- Dia Internacional contra l'Assetjament Escolar

El 2 de maig, Dia internacional contra l'assetjament escolar, el Departament d'Educació proposa als centres educatius realitzar alguna activitat relacionada amb aquesta problemàtica. L'assetjament afecta milions d'infants i joves a les escoles d'arreu del món, per això la UNESCO va reconèixer, aquest dia, amb l'objectiu de conscienciar a tota la població. Un de cada tres xiquets reconeix que en la seua classe existeixen situacions d'assetjament escolar, una situació que el 97,7% dels alumnes ja veu com un tipus de maltractament, segons les enquetes realitzades a alumnes i professors que han participat en programes de prevenció del "bullying l'any passat". Els insults i les agressions físiques són les formes més habituals d'assetjament, al voltant del 85% en tots dos casos, seguides de les diferents maneres de pressió psicològica que pateix el 33,7% de les víctimes. Els xiquets percebuts d'alguna manera com diferents són més pro...

Competències educatives i el Treball Social

Té el treball social competències educatives? En aquesta sessió del professor Carles Monclus s'ha dut a terme de manera dinàmica, ja que per grups hem buscat en la pàgina web de la Universitat de València, el programa d'estudis del grau de Treball Social, i dins d'ell, buscar quines competències del Treball Social són educatives, per a posteriorment posar-les en comú amb la resta de la classe. Juntament amb els/les nostres companys/es s'ha arribat a la conclusió de què, dins de les competències bàsiques del Treball Social, fer que "l'alumnat puga transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat" té un caràcter educatiu. En respecte a les competències generals, té un caràcter educatiu "la capacitat per a ajudar les persones perquè siguen capces de manifestar les necessitats, punts de vista i circumstàncies". I per últim, dins de les competències específiques, ...

La participació

La participació, un dret de tota la ciutadania. La participació és un dret fonamental recollit a la Constitució. A l'article 23, dins del Tutor Primer, trobem "Els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics, elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal". Aquesta es podria definir com alguna cosa que forma part d'alguna cosa i és una acció o efecte de participar. En canvi, la participació social és participar en l'àmbit de la societat, aquesta tracta de donar un valor en si mateixa; és un mitjà i no un fi; és un dret fonamental; una condició per generar el canvi social; una responsabilitat ciutadana i una forma de legitimar la democràcia. Per altra banda, ens trobem els diferents nivells de participació: La informació , que suposaria el primer escaló i condició necessària prèvia. L'opinió , on les persones construïm un discurs col·lectiu al voltant de la nostra realitat. La consulta , on es produeix un intercanvi entre el...